La llei de préstecs i arrendaments

Continuem mirant pel retrovisor.

El 23 d'agost de 1939 se signa a Moscou el Tractat de noAgressió entre l'Alemanya nazi i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, conegut col·loquialment com a Pacte Ribbentrop-Mólotov, (els ministres d'Afers exteriors d'aquests països, Joachim von Ribbentrop i Viacheslav Mólotov respectivament).

L'1 de setembre de 1939 amb l'atac a Polònia per l'Alemanya nazi va començar la 2ª Guerra Mundial. Des de final de setembre de 1939 en què Polònia es rendeix fins a abril de 1940 transcorre el que es coneix com la “guerra falsa”, el dia 9 del citat mes Alemanya ocupa Dinamarca i envaeix Noruega. El 10 de maig Alemanya envaeix Bèlgica, Holanda i Luxemburg i en només 46 dies els que van del 10 de maig al 25 de juny de 1940 França es rendeix als nazis.

Únicament Gran Bretanya pot enfrontar-se a Hitler, però aïllada sense poder produir per si mateixa el necessari per a la guerra sembla imminent la seua caiguda i que tota Europa siga engolida per la tirania nazi.

El Congrés dels Estats Units havia aprovat en la dècada dels trenta les anomenades  lleis de neutralitat, concretament en 1935, 1936, 1937, aquesta a causa de la guerra civil espanyola, ja que les anteriors només contemplaven conflictes entre estats i no conflictes interns, i finalment la de 1939 que permetia que tots els bel·ligerants, sense distinció d'agressors i agredits, pogueren comprar subministraments en tant utilitzaren el sistema de pagament en efectiu i transport per compte del comprador; si bé en principi la llei era un avantatge per a Gran Bretanya que disposava d'una major flota, les reserves monetàries eren tan escasses que feien inviable el proveïment i tot això sense comptar amb els atacs dels submarins alemanys.

 Les urgents demandes de Churchill a Roosevelt (tots dos havien coincidit com a responsables de la marina en els seus respectius governs) van instar a aquest a promoure davant el  Congrés la Lend-Lease Act (Llei de préstecs i arrendaments) aprovada al març de 1941 i que donava autoritat al president per a ajudar a qualsevol nació la defensa de la qual considerara vital per als Estats Units i que a canvi s'acceptaria qualsevol tipus de pagament que es considerara satisfactori. Aquesta llei va permetre l'ajuda en armaments, munició, camions, aliments a Gran Bretanya,  als països de la futura Commonwealth que van rebre el 63% del total i altres països contendents, l'URSS, per exemple, va rebre el 22% del total (La pel·lícula “Acció en l'Atlàntic nord” de 1943 versa sobre aquests fets).

El conjunt de l'ajuda va ascendir a quasi 50.000 milions de dòlars, dels quals una part significativa van ser lliuraments sense cap pagament a canvi. Aquesta ajuda militar va ser essencial per al triomf dels Aliats en la guerra.

Com estaria el món actual si en 1941 el president dels Estats Units no hagués estat Franklin Delano Roosevelt? Què hagués estat, per exemple,  Donald  John Trump? 

A què tots els polítics no són iguals?

Rosa Parks i doña Cayetana

Rosa Parks va passar a la història l'1 de desembre de 1955 aqueix dia va prendre un autobús A Montgomery (Alabama) per a tornar a la seua casa. En aqueixos anys els autobusos estaven senyalitzats amb una línia: els blancs davant i els negres darrere. Així, la gent de raça negra pujava a l'autobús, pagava al conductor, es baixava i pujava de nou per la porta posterior, no obstant això els negres podien asseure's en els seients del centre de l'autobús si cap blanc el requeria i això va fer Rosa Parks. En un moment el conductor li va ordenar que cedira el seu lloc a un jove blanc que acabava de pujar, Rosa Parks es va negar i a partir d'ací els esdeveniments es van escapar al control dels seus protagonistes. El conductor va tractar de convèncer-la afirmant  que era el que marcava la llei

-  Cridaré a la policia i l'arrestaran¬ – li va dir.

Efectivament això és el que va passar, en compliment de la llei Rosa Parks va ser arrestada acusada de pertorbar l'ordre i condemnada a pagar una multa de 14 euros.

Arran d'això la població va organitzar un boicot als autobusos que va durar 382 dies. L'empresa d'autobusos va entrar en pèrdues,  la llei va ser revocada però, no sols aqueixa llei sinó  moltes altres que consagraven la segregació racial. Algunes vegades una sola espurna pot incendiar la prada

Rosa Parks va rebre en 1999 la medalla d'Or del Congrés dels Estats Units en reconeixement a tota una vida de lluita contra el racisme.

Si hui dia hi haguera una diputada en el Congrés d'Espanya filla de Rosa Parks, Na Cayetana Álvarez de Toledo i Peralta Ramos es referiria a ella, sense faltar a la veritat, - la millor mentida és una veritat incompleta- com a filla de delinqüent.

Diumenge

Els diumenges és el dia que aprofite per entrar en les xarxes socials, al menys un ratet i vaig navegant per elles sense plànol ni brúixola.
Molts comentaris al voltant de la fallida sessió d'investidura al Congrés. Els hi ha de tot tipus. Què si jo no he votat a aquest per a que permeten que governen aqueix. Sempre els que governen ho fan en masculí singular? I pense en totes, elles i ells. I pense que pensen que és molt important el que escriuen i pense que pensen, que pensem, que en aquestes ratlles canvien la història el món... l'univers, però... mentrestant qui escriu al BOE?

Fi de curs?

Quan era director el curs acabava el 30 de juny. Abans, algunes vesprades d'aqueix mes, quan ja els alumnes ja no tenien classe, solia quedar-me en el centre; menjava un entrepà en el bar de davant, em tancava en el despatx i, en una màquina d'escriure, manual, per descomptat, i amb un carro enorme feia, en uns fulls roses autocopiatives, format din A-3, la relació dels alumnes que havien obtingut el certificat d'escolaritat i, en fulls del mateix tipus però, de color verd, els que havien obtingut el graduat escolar.

Eixe dia s'acomiadaven tots els mestres, uns dies abans menjàvem junts i ja està; besos i abraçades i fins al curs que ve.

Encara anava al Col·legi, de forma continuada uns quants dies però ja era una altra cosa, aprofitava per a tirar papers acumulats, organitzar el despatx i atendre alumnes que se'ls havia oblidat arreplegar algun document que necessitaven urgent per a alguna qüestió. Si l'Ajuntament netejava o pintava o arreglava quelcom m'agradava estar allí, parlar amb els obrers i comprovar que el que feien ho feien bé. Més tard, acudia dos o tres dies per setmana per a revisar el DOCV, que llavors era DOGV i la correspondència i el dia 20 de juliol, manies meues, el dedicava a signar tots els llibres d'escolaritat.

Però el curs havia acabat. Les beques de menjador estaven aprovades pel Consell Escolar i tramitades, igual que la memòria de final de curs i tota la documentació administrativa.

Avui no és així, les normes i les tasques burocràtiques augmenten any rere any. el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, pareix, en aquests dies un monogràfic sobre educació i, encara falten un fum de normativa per eixir:  Currículum d'Educació Primària, Formació professional bàsica...

En  fi, per no perdre el costum, encara que açò no s'ha acabat, vos desitge a tots un bon final de curs, descanseu en la mesura que podeu, que setembre arriba ràpid.

Cal canviar els llibres de text el proper curs?

En les converses que he mantingut, les darreres setmanes amb equips directius, companys, amics, coneguts i saludats, tots ells relacionats amb el món educatiu  hi ha una pregunta que es repeteix: Tindrem que canviar els llibres de text el poper curs?

- Tranquil·litat. És la meua resposta, que he repetit tantes voltes que de vegades hem sent proveïdor de transilium dels meus interlocutors.

            La veritat és que al voltant dels llibres de text hi ha molts interessos legítims uns i altres no tant. Legítims són els de les editorials que fan una gran inversió per tal de publicar nous materials any rere any, donant treball a moltes persones. Legítims són els dels llibreters pels quals la venda dels llibres de text representa al setembre una bona part del seus ingressos anuals. Legítims són els dels pares que en acabar un curs ja estan pensant en el que van a tenir que pagar pels nous llibres dels seus fills. Dels interessos il·legítims o al·legitims  no pense dir res.

            Per tot això cal dir alguna cosa referent a la notícia que amb data 26 d'abril podem llegir en la pàgina web de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport "Educación mantendrá la mayoría de los libros de Primaria afectados por la LOMCE"

            Davant la notícia anem a la llei. En la Disposició addicional quarta de LOE que la LOMCE no modifica podem llegir:

  Disposición adicional cuarta. Libros de texto y demás materiales curriculares.

1. En el ejercicio de la autonomía pedagógica, corresponde a los órganos de coordinación didáctica de los centros públicos adoptar los libros de texto y demás materiales que hayan de utilizarse en el desarrollo de las diversas enseñanzas.

2. La edición y adopción de los libros de texto y demás materiales no requerirán la previa autorización de la Administración educativa. En todo caso, éstos deberán adaptarse al rigor científico adecuado a las edades de los alumnos y al currículo aprobado por cada Administración educativa. Asimismo, deberán reflejar y fomentar el respeto a los principios, valores, libertades, derechos y deberes constitucionales, así como a los principios y valores recogidos en la presente Ley y en la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, a los que ha de ajustarse toda la actividad educativa.

3. La supervisión de los libros de texto y otros materiales curriculares constituirá parte del proceso ordinario de inspección que ejerce la Administración educativa sobre la totalidad de elementos que integran el proceso de enseñanza y aprendizaje, que debe velar por el respeto a los principios y valores contenidos en la Constitución y a lo dispuesto en la presente Ley.

Aquest mateix text es recull en la Resolució de 24 de juliol de 2013 publicada en el DOCV de 31 de juliol pels centres d'Educació Infantil i Primària i en la Resolució de 10 de juliol de 2013, publicada al DOCV de 15 de juliol per als Centres d'Educació Secundària i Batxillerat  

A més a més en les dues resolucions citades apareix en el punt 5 el següent:

Amb caràcter general, els llibres de text i la resta de materials curriculars adoptats no podran ser substituïts per altres durant un període mínim de sis anys, des de la data de la seua adopció. Excepcionalment, quan la programació docent ho requerisca, la substitució abans del termini mencionat haurà de ser autoritzada per la direcció territorial corresponent, amb un informe previ de la Inspecció Territorial d’Educació davant de la sol·licitud del centre, que haurà de realitzar-se amb anterioritat al 30 d’abril.

Poden concloure que la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport no té potestat per a mantenir, autoritzar i/o canviar llibres de text. La llei és clara:

•  Els llibres i/o materials didàctics els trien els òrgans de coordinació didàctica.
•  Els centres docents poden utilitzar els llibres que considerem millor per a la tasca educativa a desenvolupar, l'única condició es qresumiria en què respectaren els valors constitucionals.
•  En cas de dubte seria la Inspecció d'Educació ho revisarà mirant la PGA on es recullen la relació de llibres de text que utilitza el centre.
•  Els centre que haja substituït els llibres fa menys de sis anys i vulguem canviar-los pel proper curs cal, en compliment de les esmentades Resolucions que ho demanen abans del 30 d'abril.

Però, hi ha un altra cosa que em preocupa molt i és, l'últim paràgraf de la notícia:

"Por último, en cuanto a la materia de libre configuración Cultura Valenciana la Conselleria elaborará material propio para facilitar a los docentes y que los alumnos no tengan que comprar libro de texto."

Suposem que, sols va haver un únic material per a tota la Comunitat Valenciana? Esperem que no es faça així que els materials contemplen les diferències de cada una de les comarques; però així i tot: On quedem els legítims interessos de les diferents editorials? On queda l'autonomia pedagògica? A més a més el fet d'uns materials únics per a tots els alumnes em duen al pensament altres temps o altres latituds.
Amb aquestes cabòries sols fem que garbellar aigua.

.

Corbera 6 d'abril. Primera Trobada de Julia

            Hi ha un dia a l'any en que amb Amparo, la dona que m'acompanya fa vora quaranta anys passem de dinars dominicals amb fills, nores i nétes i eixim a passejar-nos per diversos pobles amb motiu de la festa del valencià, enguany tocava Corbera, m'agrada trobar-me'n en  molta gent amb la que compartim feines al llarg del curs bé en el diversos tallers, bé pels carrers ensopegant-se  amb la gent, fent algun comentari, desprès anem a dinar a qualsevol lloc i tornem a casa, activitats totes de gent major.

            Enguany tot a estat diferent vam anar amb Julia una de les netes, tres anys complits al gener,  aquesta va ser la seua primera trobad;, ha estat l'any que he vist menys gent, ha estat l'any que millor ho he passat. He estat en tallers on retallaven i pegàvem una cartolina verda per fer un cocodril, on es feia una llibreta que es decorava amb figures geomètriques de colors; Julia en va fer dues:

- Una altra per la meua cosina Clara - va estar l'explicació.

 També va pintar amb pintura de dits; vorem com ho netegem dels pantalons,  va fer una papallona amb un xupa-xups, però en va agafar dos, bé això ho va fer el iaio; l'altre per a la seua cosina, i es va menjar una quantitat immensa de melmelada de taronja.

Al final es va dormir al braç i sols es va despertar per menjar-se les natilles que el iaio va demanar de postres.

El proper curs Julia i la seua cosina Clara començaran el col·legi en Infantil 3 anys. Que no perden mai la il·lusió de preguntar per tot, d'aprendre coses noves.